Apunts

Bloc 1.

Prehistòria
Comencen a fomentar tot de capacitats per tal de sobreviure.Utitlitzant la força, etc.

Egipte
Jocs de taula, lluita lliure,...

Grècia
Apareixen els Jocs Olímpics. Les dones no podien assistir-hi, ja que ens molts casos, eren condemnades a mot.

• Paidotriba: era, l'actual professor d'ed.Física

Roma
Predomina l'espectacle (circ) on la gent d'alt nivell econòmic apostàven pels seus ídols. L'activitat física és imprescindible.

Edat Mitjana
Contraposició amb Roma. Activitat física vinculada al procés militar.

China
Molts jocs amb pilota. Importància amb aquest element.

A mitjans del s.XIX s'introdueix l'activitat física a l'escola gràcies a la decisió que van pendre els anglesos al veure que els seus alumnes rendien més si tenien una estona d'esbarjo. Després tenien més capacitat d'atenció i intel·ligència. Es crea les primeres escoles gimnàstiques, la més important la Sueca. El professor d'ara s'anomenava Instructor, què prové de l'àmbit militar. Es fan exercicis alineats, seguits pe l'instructor. Hi ha separació de sexes. Exercicis amb relació a disciplina i salut.

S.XX Sorgeix per primera vegada: PSICOMOTRICITAT(psicologia).
PSICOMOTRICITAT: tractat amb temes de medicions en diferents transtorns. El fet de fer exercicis afavoria valors socials i el desenvolupament a la millora del transtorn.

República
Hi havia un decret que obligava a fer Ed.Física una estona cada dia. Així s'activaven. Augment del rendiment acadèmic.

• Disciplina i imatge apartir de l'exercici físic dins l'àmbit militar. L'esport és un mitjà ideòlogic. Els events esportius era la manera de controlar el poble.

1990, s'estableix aquí la LOGSE (reforma educativa). Per primera vegada l'educació física al nostra pais es reconeguda com a àrea a l'escola i per primera vegada el professor te formació i s'especialitza en Ed.Física. Educant amb aquests continguts entra a formar part de l'escola. En l'ed.física de la LOGSE integra totes les corrents corporals i motrius. Educació corporal, recreativitat del joc, danses,...

Bloc 3.

CAPACITATS PERCEPTIU MOTRIUS
capacitat -> algo innat
perceptiu -> capacitat que desenvolupa
motrius -> relació amb els sentits

Habilitat: algo què s'aprèn entrenant, Quan més es practica, més es millora. Aquí intervenen els sentits.

• Percepció quinestèsica: percepció que dóna informació de les parts del cos sense utilitzar la vista.
• Percepció del temps: aquí fa referència al temps, ritme,...
• Percepció de l'espai: fa referència al espai que tens per fer l'activitat.
• Lateralitat: definició hemisfèrica que regula a nivell motriu. Si utilitza la mà esquerre, fa moure la part dreta del cervell. Dislexia: alteració del cervell per realitzar això es treballa amb experiència, alhora de realitzar jocs amb màximes estimulacions.
• To postural: Si el nivell de to muscular és baix, no tenen força muscular, són Hipotònics. Si el nivell de to muscular és alt, no controlen la força musucula, són Hipertònics.
• Respiració: Importància de la respiració alhora de realitzar un esport o joc. és important estimular bé la capacitat respiratoria, ja que millora el rendiment del joc.

És important estimular les capacitats del 0-6 anys, ja que tenen més facilitat d'absorció.

Peix, peixet...

La Panera dels Tresors

LL.Visual i Plàstic

A l'última classe de Ll. visual i plàstic vam veure un video. El video tenia com a títol La panera dels tresors.

Què és?

La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos. En aquesta edat poden estar-se asseguts, però encara no es desplacen gaire del lloc.

És una activitat d'exploració. Per fer-la cal omplir una panera de vímet amb objectes d'ús quotidià escollits amb la finalitat de proporcionar estímul i experiència als cinc sentits de l'infant: la descoberta i el desenvolupament del tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda, la vista i del sentit del moviment del cos.
Es tracta d'un recull especial de materials, no de joguines, que podem trobar per casa, confeccionar, recuperar dels comerços o bé comprar. Altres materials no donarien a l'infant referències tan precises de superfície, pes, temperatura, forma, color, olor, so, consistència, etc.

La panera dels tresors proporciona a l'infant l'oportunitat d'interessar-se per moltes coses que té al davant.
Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de coordinar ull, mà i boca, pot accedir més fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los.

Segur que quan l'infant agafa un objecte i l'examina, el xuma o el mossega, el seu pensament es pregunta: Què és això?
Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta. Li facilita de poder triar allò que més l'interessa i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses.
Amb la panera dels tresors l'infant aprèn sol i per ell mateix. L'adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança.

Com s'organitza?

Els objectes es trien un per un segons la seva qualitat: fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc.; i es posen en una panera de vímet dur d'uns 35 centímetres de diàmetre i 8 d'alçària. És important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses. El nen s'hi ha de poder repenjar còmodament sense que se li tombi.

La panera s'omple completament amb un mínim de seixanta objectes. Aquest és l'assortiment satisfactori. La presentarem al nen sempre d'una manera atractiva i així la mantindrem. La selecció dels materials es farà amb objectius creatius i renovadors, pensant i planejant com podem donar als infants la millor «dieta mental», equilibrada i estimulant.

És convenient tenir la panera en un racó estable de la sala de joc dels petitons, sobre una catifa. Un lloc propi on puguin jugar còmodament tres nens alhora com a molt, asseguts ben a prop al voltant de la panera, per què puguin accedir molt fàcilment als objectes amb les mans, sense risc de desequilibrar-se. Cal evitar interferències i afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.

Durant l'estona de joc amb els objectes de la panera, ajudem els petits a establir els primers contactes, comunicacions i interès entre ells a través del joc. Els objectes de la panera són autèntiques eines d'aprenentatge que s'han de respectar com a tals, tot i que molts són utensilis domèstics habituals o materials de la natura sense cap finalitat concreta.

Quan es fa una activitat com aquesta a l'escola bressol, es prepara amb l'interès, la reflexió i la col·laboració de tots els membres de l'equip, pensant també quina és la millor manera que els pares hi participin i s'impliquin en la recol·lecció dels objectes i en l'observació de l'evolució del seu fill.

És important i necessari observar quines són les preferències, processos, activitats i actituds dels infants amb cada objecte per saber amb quin criteri farem la renovació del material. Es renovaran només uns quants objectes periòdicament. Els d'abans seran punts de referència per als nens, i els nous seran l'estímul que els farà mantenir-se actius, creatius i divertits.

Tots els objectes escollits s'han de poder rentar diàriament i cal tenir cura de mantenir-los en bon estat i anar eliminant allò que es faci malbé. Cal renovar-los amb certa freqüència: la presència massa perllongada d'un mateix objecte no estimula l'interès del nen ni satisfà la seva curiositat d'exploració.

L'adult seurà a prop d'on juguen els infants en una cadira ni massa alta ni massa baixa, per tal que li permeti mantenir-se a una distància òptima per observar el joc, sense interferir l'acció dels nens i donant-los seguretat amb la seva mirada i la seva presència, atenta i interessada, receptiva i disponible a tots els infants.

Aquest video és semblant al que vam veure a classe

Les característiques més rellevants són:

• Exploren el que tenen al seu voltant mitjançant els sentits.
• Dins la panera de mimbre trobarem articles de plàstic vegetals, mineral, animal, de fusta, metàl·lics, de vidre i ceràmica, goma, paper, de cartró, de tela, etc...
• La persona adulta està aprop, però sense
  
  intervenir, sinó el nen no interactua.
• Exploren sobretot pel gust. Mitjançant la boca pot captar el gust, mida, textura. Tot això requereix higiene.
• Palpar amb els dits.
• Té interès per l’activitat dels altres nens que l’envolten, i això mai genera conflictes.
• Alhora de oferir-los diversos elements, poden contemplar i tastar diferents mides, textura, etc.
• El 1r any de vida és l’etapa més important pel desenvolupament del cervell.
• Els nens imiten tot allò que fan els altres, com moure els braços, o agafar la mateixa joguina, etc.

Apunts

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Elliot W.Eisner ha tingut molta influència en els plantejaments didàctics actuals.

2. ASPECTES QUE INFLUEIXEN EN L’APRENENTATGE ARTISTIC

El desenvolupament de la interpretació crítica:

a) explorar, percebre i interpretar verbalment.

El desenvolupament de la producció plàstica:

b) interpretar i crear.

El paper social de la cultura visual:

c) incidència de l’art en l’entorn i de l’entorn en l’art.

Per treballar tant en la vessant crítica, com en la productiva, i en la cultural, cal desenvolupar la capacitat perceptiva dels alumnes.

3. LA PERCEPCIÓ VISUAL

El procés de percepció visual s’inicia amb la separació de figura i fons que desvetlla el concepte de forma. Forma:conjunt de relacions entre elements, percebuts en la nostra consciència com un tot unitari.

Operacions lligades a la percepció:

a) L’exploració activa

b) La selecció

c) La comparació

d) La captació del que és esencial

Característiques del desenvolupament perceptiu:

L’essència de la percepció és selectiva, és a dir, es tracta de fixar-nos només en unes coses concretes.

a) El procés de desenvolupament de la diferenciació perceptiva.Les persones i nens ens adonem de les grans diferències en les qualitats de les formes, gràcies a la suma d’experiències perceptives, i així podem obtenir més distincions.

b) La centralització perceptiva, el procés de superació. Globalitat en el camp visual. Les persones i nens no experimentats només tenim la capacitat de fixar-nos en un sola forma del camp visual. Depenen dels colors, afecta l’entorn de l’imatge i alhora de captar ens pot donar valors positius o negatius.

c) Els mecanismes cognitius o marcs de referència que afecten la percepció visual

– Les generalitzacions (el que esperem veure en un determinat moment gràcies al record d’experiències anteriors) i els estereotips (representacions gràfiques esquematitzades i estandarditzades)provoquen constants visuals que són interferències que reemplacen el que veiem pel que sabem.

– La història de la nostra vida: els coneixements, els sentiments, els valors…creen marcs de referència que fan que veiem determinades coses d’un camp visual i passem per alt l’altre.

– Les necessitats immediates provoquen marcs de referència que focalitzen el que observem en un determinat moment. Un bon ensenyament de les arts plàstiques, oferirà recursos i crearà necessitats perquè els estudiants observin amb marcs de referència amplis, variats i subtils.

– El marc de referència estètic és el característic de l’ensenyament artístic: comporta estar atent a les qualitats del que s’observa i a la manera com ens commou. Es tracta de descobrir com ens commovem i com les qualitats que observem generen un contingut expressiu.

4. Les dues teories que expliquen els continguts expressius de les formes visuals

· Teoria de Gestalt: considera que les formes i característiques de qualsevol cosa, provoquen un estímul evocador de sentiments.

· Teoria associativa: considera que no hi ha res d’intrínsec en les formes que transmeten sentiments, però l’espectador les relaciona amb experiències que tenen significat emocional.

Perquè és important la percepció amb els nens?

Per veure i ser capaços de percebre el que els envolta. Els ajuda a entendre la realitat i percebre-la a partir de les nostres experiències.

John Cage 4'33''

L'últim dia a classe de música vam escoltar una obra de John Cage anomenada 4'33'', la qual especifica que l'interpret no efectuarà cap so dels seus instrument durant 4 minuts i 33 segons.

INTERACTIVITAT

A continuació comentarem les 3 o 4 característiques més rellevants d'aquest video:

• S'han desenvolupat al llarg del temps els processos informàtics.
• L'aparició del CD-ROM, suport capaç d'emmagatzemar una quantitat gran d'imatges i música.
• Programes interactius de més impacte van ser els videojocs, què es van convertir en un entreteniment de gran consum. Aprofitant les millors qualitats de la interactivitat: visualitat, sonoritat, moviment, acció, reflexió, participació...
• Interfície és el conjunt d'organismes que fan possible la relació entre persona i ordinador.